PART PRIMERA: PREINFORMÀTICA
Fa molts mil·lenis l'instrument es deia ABAC.
L'Abac era un comptable japonèsal 1947.
-Als principis del segle XVII, trobem els ossos de Mapier.
-El 1622 va aparèixer la regla de càlcul.
LA PASCALINA
-El 1642, Blaise Pascal, fart de veure com s'havien de fer sumes constantment va buscar una solució pero poder fer les operaciones més cómodament.
-El 1672-1673 la calculadora de Leibniz feia càlculs de les quatre operacions bàsiques i extreia l'arrel quadrada (encara que no sempre de manera correcta...)
-El 1862, Charles Xavier de Colmar treu l'aritmòmetre , amb vocació de comercialització.
-Aquesta calculadora esta perfeccionada i no fa errades..
129 anys després , el 1801, Joseph Marie Jacquard, propietari d'una filatura va colocar diseenys en el els seus tel·lars , mitjaçant un sistema de cartrons perforats.
TRETS DIFERENCIALS AMB TOT L'ANTERIOR.
-El tret pot programar-se.
-El dissenys són actractius i modificables per clients diferents.
-Representa un factor de progrès vital en la história de la informàtica (entrada de dades).
-Les targetas perforadas s'utilitzen fins la dècada de 1970.
PRIMER COMPUTADOR MOTER
-Charles Babbage costrueix una màquina diferencial per poder fer tots els càlculs i fòrmules del seu doctorat.-Fa servir les targetes perforades de Jacquard.
-Per primer cop, tenim el cicle natural de les computadores modernes.
-ENTRADA-PROCESSAMENT-SORTIDA-EMMAGATZEMATGE.
AUGUSTA ADA BYRON
-La primera dona informàtica i programadora del món.
-Va contribuir moltíssima la bona factura dels planells de Charles Babbage.
-Hi ha un llenguatge de programació, es diu: ADA.
-El 1890 , Herman Hollerth, per accel·lerar el treball va desenvolupar un equip a base als cartrons inventats per Jacquard.
-Hollerth era un estadístic.
-Per fer el cens de 1880 dels EEUU, es tardaven 7 anys, (treball manual només).
-Gràcies a ell, el cens de 1890 ja va fer-se en 2 anys i mig..
-El 1896, tal era el èxit de Hollerth que va fundar la TABULATION MACHINE COMPANY que després va unir-se amb dues empreses i formaren la COMPUTING RECORDING COMPANY (1911)
-El 1924 després de la mort de Hollerth la CTRC va cambiar el nom, passant a anomenar-se: IMB-INTERNATIONAL BUSNESS MACHINE.
PART SEGONA: LA INFORMÀTICA
-Després de la segona guerra mundial ,per descriure el progrès tècnic del ordinador, els informàtics passen de generacions informàtiques, cadascuna amb els seus trets distintius.
-Ara podem dir que ja estem a la cinquena o sisena d'aquestes generacions..
-El 1943, fer encàrrec de la Marina Nordamericana la IBM va construir el MAK, totalment electromagnètic , de 17 millars, 2.5m d'alçada i 5 tonelades de pes.
-El primer ordinador automàtic tenia 750.000 parts diferents, unides per aproximadament 80 qm de cables.
MARi 7 era una màquina molt lenta: tardava entre 3 i 5 segons en fer una multiplicació senzilla.
ENIAC.
-L'exèrcit amarica va demanar una computadora per poder calcular la trajectoria dels missils.
Un equip de científicsvan treballar i crearen ENIAC, que podia fer 5 multiplicacions per segon
Ordinador ENIAC de 1946
18.000 vàlvules de buit, en un ordinador de ''només'' per 3 m d'ample i 3cm de llarg.
-però l'ordinador no guardava les datas processades, s'havia de repetir el proccés desde el principi.
-John Van Neuman a conseguit el cocepte d'emmagatzematge de programa.
La primera generació dels ordinadors (1951-1959)
-Els ordinadors es dirigeixen ja al mercat comercial.
-Fan servir vàlvules de buit: Les vàlvules de buit podien multiplicar dos nombres de 10 dígits 40 vegades per segon.
-Els tambors margnètics apareixen ara i serveixen com un sistema d'emmagatzematge secundari pels ordinadors.
Pero fallen , es cremen, son grans i cars.
-Personal qualificat: treballen en ''llenguatge máquina'' , tot són 0 i 1 , són especialistes els que programen aquestes primeres màquines..
-I totes les màquines encara treballen amb targetes perfordades.
UNIVAC, versió comercial del ENIAC.
La segona generació d'ordinadors (1559-1963)
Un invent de 1948 canviaria la forma de fabricar ordinadors: el transistor
-Els transistors a diferencia de les vàlvules de buit:
eren petites, consumien poca energia, treballen en fred.
Gràcies als transistors els ordinadors són més rapits, petits i més fiables.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario