la comunicació segons berelsn es:
la transmissió d'informació , idees, emocions, habilitats, etcétera, a través de símbols
Comunicació
donar a conéixer
uns altres
les meves: emocions
sentiments
formes de pensar
situacio en la qual em trobo, etc
a traves de certs simbols , signes i paraules
que permetin donar-me a entendre amb les altres persones que m'envolten.
Principis
·Comunicació gestual:
Gestos o símbols fets amb el mateix cos
Després
·Comuncació gestual:
Gestos o símbols fets amb el mateix cos
+sons (+complexos)
Una mica més endavant
·Comunicació gestual:
Gestos o símbols fets amb el amteix cos
+sons (+complexos)
(+informació)
(+coneixements)
Encara una mica més endevant
·Comunicació gestual:
Gestos o símbols fets amb el mateix cos
+sons (+complexos)
(+informació)
+(coneixements)
Plasmació de senyals símbols, signes usats en la comunicació oral o en parets o pedres
Pequè?
Simplement per necessitat (donar-li a entendre altres el que vol una persona)
Com ho fan?
·Recursos gràfics a má:
Un pal, una pedrra, els dits, les ungles, un tros d'ós de l'últim animal caçat..
Més endevant
·lent refinament de les demandes i necessitats:
el món està explicat per la MÀGIA
Una mica més endevant
Necessitat i màgia:
ART RUPESTRE
Una mica més endevant
Necessitat i comunicació
primers signes d'escriputura
Escriptura
Forma de dornar-li un signe o símbol al llenguatge parlat
Escriptura
Paraules:imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquestes
Llenguages:a partir dels sons que acompanyen els gestos fets per comunicar-se
Escriptura
Establiment de codis consensuats per poder completar el procés comunicatiu
Emisor-Canal-Codi-Missatge-Receptor
Escriptura
Canal-Codi
Mitjà físic-llenguatge
-Alfabet
Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzant en el llenguatge escrit que serveix com un sistema de comunicació
ALfabet
Deriva del nom de les dues lletres gregues ''ala'' i ''beta''
els alfabets del món (tipologia)
-podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats:
a)escriptura coneceptual
·A través d'icones o representacions gràfiques expressa idees o paraules.
·Pictograma:
Representació ic`nica que pot ser realista o bé una idealització:
Exepmles: jeroglífic, egipci, hitita jeroglífic
·Escriptura cuneiforme:
Aquesta escriptura deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llatí cuneus ''taascó, cuny'')
Exemple:sumeri
(footoooo)
Ideograma:
Element gràfic que representa paraules.
Generalment , abans era u pictograma. Exemle: escriptura xinesa, Ideogrames moderns: senyals de trànsit.
(foto)
·b)escriptura lingüistica
·A través de signes expressa sons
·Escriptura sil·làbica:
-cada signe representa un grup fonétic(síl·laba).
Exemples: lineal B (grec micènic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonés.
·Escriptura alfabètica:
-cada signe representa un fonema.
Exemples:fenici,grec,llatí,Alfabet Fonétic Internacional (AFI).
-No són escriptures perfectes.
Per exemple, en català:
·ss, sc, ç representen /s/
·h no representa cap so
·qu representa /K/ /Kw/
Origen de l'escriptura
·L'escriptura neix independentment a diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames.
·Té com a primer ús la comptabilitat
·.Els testimoniatges més antics són les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300ae).
·Hi ha investigadors que defensen la influéncia mesopotámica sobre l'escriptura egípcia i la xinesa.
·Mesopotàmia:escriptura sumèria
·A partir de 3300 ae, a Sumer s'escriuen tauletes d'argila amb un sistema semipictogràfic (20.000 ideogrames) que, cap al 2500 ae, esdevé escriptua cuneïforme.
·La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semítica).
·Orientació de l'escriptura: per columnes(d'esquerre a dreta) i de dalt a baix.
·Orient mitjà i Àsia Menor
·Adapataran la tècnica cuneiforme els pobles de l'Orient Mitjà i l'Àsia Menor:acadis,elamites,assiris,babilònics,hurrites,hitites.
·Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.
·Egipete:sistema jeroglífic
·Des del 3000 ae fins al 400 de, a Egipte s'empra el sistema jerogífic (6.000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues escriptures cursives:
·demòtica
·hieràtica
·la demòtica o corrent, ap al 650 ae, més simplificada i per a usos adinistratius i econòmics (sil·labari de 24 signes monoconsonàntics i 80 biconsonàntics)
·la hieràtica o sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió
·Orientació de l'escriptura: dreta/esquerra, esquerra/dreta (bustrofedó).
·Xina;escriptura logogràfica
·Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastia Shang /1,400ae). Des de la reforma de la dinastia Qin (s.III ae) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 50.000, 1.500 dels quals s,on apresos a l'escola bàsica.
·L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames).
·Des de s.V, existeixen casos d'escripura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh (62 signes). a começcaments del segle XX.
·Japó
·A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a aaptar (s.V de), poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (5.000 signes, dels quals s'aprenen unos 1.800 a l'escola).
·Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:
·per a la llengua oficial, el katakana o kana (47 signes derivats de k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji) ;
·per a l'escripura corrent, el hiraga (més de 300 signes , derivats del ts'ao-shu o cursiva xinesa).Actualment , al Japó s'empra una escriptura mixta i sovnt complicada, amb kanj i kana (mots estrangers), hiragana (literatura, premsa,carrer) i romaji (alfabet llatí).
·América Central
·Els sistemes d'escriptura més complets de l'Amèrica precolombina (els indis americans feien pictogrames i els inques, ''quipus'' o nusos) són:
·l'asteca(Mèxic central)
·el maia (Mèxic meridional, Guatemala, Hondures, El Salvador).
·Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i lologràfics, fet ben evident després del desxiframent gairebés toal (85%) dels signes maies.
·Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae).
Ex : Pictograma asteca
·Creta:
escriptura jeroglífica i sil·làbica
·A creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae) que evoluciona cap a dues cursives:
·lineal A (fins 1450 ae) : (80 signes). encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea).
·lineal B (fins 1200 ae): (88 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega indoeuropera).
·Tots dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.
·Escriptures alfabètiques
·Le sprimers escriptures alfabètques registren llengüas semítiques:
a)evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les:
-Inscripcions protosinaítiques (uns 1 signes)
-Protopalestines ( a partirr del 1500 ae)
b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugarit. (Síria, 1500-1200 ae).
·Alfabet fenici
·L'alifat fenici també registra una lengua semítica.
·Inscripcions més antigues: daten del 1200 ae (sarcòfag del rei Ahiram de Biblos). però les diferències són insignifixants respecte a l'alafabet establert cap a 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra.
·Origen: els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura semítica comunca de les seves llengüas, van permetre que l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egípcia.
·La paraula ''alafabet'' curiosament, prové dls signes aleph i beth (són els noms hebreus, perquè no conservem els fenicis), que corresponien a les formes ''bou'' i ''casa'' de l'escriptura egípcia.
·Derivacions de l'alfabet fenici
·Després del seu establiment , l'escriptura denícia, es va difondre pel Mediterrani, per l'orient Pròxim Mitjà i va arribar fins a l'Índia, de manera que presenta les següents subdivisions:
·branca fenícia
·branca palestina
·branca aramera
·àrab meridional( d'on deriva l'escriptura etiòpica, 500 ae).
·L'alfabet grec
·L'origen semític de l'alfabaet grec és indubtable.
·La primera inscripció coneguda és del segle VIII ae, però hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae.
·El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps: Així:
-en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.
-en grec clàssic , en canvi, trobem un alfabet (oriental de Milet o jónic), amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.
·Innovacions pròpies del grec:
-l'anotació de vocals (irregulars i esporàdiques a les llengües semí tiques)
-l'afegiment d'algunes consonants inexistents en les llengües semítiques.
Destacar:
a)Aportació de vocals FONAMENTAL:
Fa possible transcripció fonètica satisfactòria de les llengües europeas
Priemres vocals:
ALFA, EPSILÓN, LOTA ,OMICRON
Destacar:
b)periode clàssic:
Les lletres
Digamma, San, Qoppa, sampi desapareixen.
·Derivacions de l'alaabet grec
L'alfabet grec participaá en el procés de formació de iverses escriptures:
A L'ÈPOCA ANTIGA:
·llengües no hel·lèniques d'Àsia Menor (cari,lici,lidi)
·les escriptures itàl·ques (etrusc)
·el copte (egipci i nubi).
A L'ÈPOCA MEDIEVAL:
· el gòtic
·l'eslau (ciríl·lic).
·Alfabet llatí
·L'alfabet llatí és una més de les nombreses escriptures locals que els etrusc i els itàlics prenen, més o menys directament, d'alfabets grecs occidentals.
·En cas de Roma, estracta probablement d'una adaptació etrusca de l'escriptura d'Eubea.
(>Cumes>Caere>Roma). feta a mitjans a s.VIII ae.
·Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae.
·L'alfabet clàssic (s. I ae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofrèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d'esquerra a dreta.
·Després d'una llarga evolució (capital>semiuncial+uncial>carolina>humanística), l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més universals.
Destacar:
a)principi: 21 lletres
(G.J.N,O,I =afegides als nostres alfabets)
b)Nous sons= noves combinacions
CH,PH,RH,TH
·Alfabet arameu
·Els arameus són un poble semític establert a Síria , on van esdevenir mercenaris i comerciants.
·L'escriptura aramea, adopatada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durant més d'un mil·leni a diversos imperis (babilònic tardà, assiri, persa) i la seva llengua es també bibíca (escrita als evangelis manuscrits de la Mar Morta).
· Té 22 consonants i orientació dreta/esquerra.
·Alfabet Hebreu
·Té dues formes diferents:
·-La més antiga deriva de l'escriptura fenícia (segle IX ae) i ha quedat reduïda a l'ús religiós.
·La més moderna, deriva de l'alfabet arameu (segle III ae), s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals.
·L'orientació és dreta/esquerra.
·Alifat àrab
·Els àrabs es constitueixen com a poble entre eles segles IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae, (nabateus).
·L'escriptura àrab deriva probablement de l'alfabet arameu-nabateu (500 ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals del període islàmic (segle VIII):
·Cúfic (monumental)
·Naskshi
·Té 28 consonants, signes vocàlics i orientació drtea/esquerra.
·Ha estar un alfabet adoptat a àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics (persa,afganès,malasi,bantús)
A destacar:
·no transcripció vocals curtes
·no maiúscules
·no permet divisió a final de línea
·consonants dobles
·cal·ligrafía àrab
Índia
·Existeix una escriptura protoindica (2500 ae), corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'indo).
·Té uns 250 signes sense desxifrar encara (podria registrar una llengua davídica).
·Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:
·la kharosti (250 ae segle v de) ;
·i la rahmi (anterior al segle III), que té 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'india i Àsia central i Tibet, entre les quals sobresurt la devanagari (sànscrit, hindi)
·Alfabets eslaus
·El primer alfabet eslau va ser una creació original de Ciri·Li (segle IX), com a eina per l'evangelització dels pobles eslaus:
·són els 40 signes glagolítics (de glagot : ''mot'').
·Més recent és l'alfabet ciríl·lic (segle X), incertament atribuÏt a Ciril.
·Tés 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagolítiques i d'altrs signes.
·A partir de 1050 (separació de l'església romana i ortodoxa ), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl·lic i el llatí.
·Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops (segle XVIII i segle XX) l'alfabet ciríl·lic.
·Escriptura germànica
·El futhark o alfabet rúnic (s.II- s. XVLL) és una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfabet llatí.
·Tenia entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable (dreta, esquerra, capgirats).
-L'etapa més rica és la de les runes escandinaves (seles VIII-XI).
Caràcters rúnics:
·associats a qüestions màgiques i místiques
·les runes transmeten un missatge secret
·cada signe té la se va qualitat
·els 'mestres de les runes' gaudeixen de prestigi (saben gravar-les).
·Alfabet ibèric
·A partir dels segles VI.V ae es van fer servir a la península ibèrica diversos alfabets:
·el fenici
·el grec jònic
·l'escriptura tartesso-ibèrica (segle IV ae), que:
-emprava un sistema mixt , síl·làbic i alfabétic, de 27 signes
·Orientació dual (dreta/esquerra al sud, esquerra/ dreta al nord-est)
-petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sordes i sonores al nord-est).
·Les inscripcions ibèriques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el signifcat dels mots ni l'origen de la llengua ibérica.
·Nous alfabets
·Amb els pas de segles no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:
·la taquigrafía (Pepys, segle XVLL: 300 símbols; Pitman, segle XIX: 65 lletres)
·el telègraf (Morse: aparell, 1832;codi;1838)
.l'escriptura per a cecs (Braille, 1809-1852)
·l'IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1889).
·el llenguatge de concordança mundial, l'Esperanto llengua auxiliar planificada) (Zamenhof, 1887)
·el codi de signes per a sords
·els senyals de trànsit, etc...
·Els elements amb els quals produIm o fixem l'escriptura tambés han evolucionat radicalment:
·la impremta (Xina, segle VIII; Gütenbers, 1440)
.la màquina d'escriure (1867)
·o el processador electrònic de textos (anys 1940).
No hay comentarios.:
Publicar un comentario