Dayan Motta: noviembre 2013

·Idea
·Redactor
·Transcripció a paper o digital
·Correcció
·Correcció d'estil
·Fotocomposició/autoedició/maquetació
·Pdf baixa resolució
·Correcció ortogràfica
·Correcció de maquetació
·Pdf alta resolució
·Filmació fotolits/Planxes
·Impressió

UF2 N.1
Fases del Procés de tractament de textes

a.Compisició manual
b.Metall fos
c.Fotocomposició
d.Tipografia digital/autoedició
poscrpt-true type-open type

Original de textes
·Manuscrits
·Parlats
·Analògics (mecanografiats) en s porta a OCR o picat de textes
·Impressos (diaris,revistes)
·Digitals (formats digitals) ens porta a diferents formats digitals segons el programari utilitzat

foto de manuscrito

Manuscrits
·Són els originals escrits a mà.
·No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format.
·Tot i això alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el 'mal' costum d'entregar els segus originals en aquest format.

Parlats/Audio
·Una altra opció més estranya que la anterior.
·En aquest cas, el texte es presenta en format audio, be sigui analògic o digital i a l'empresa de preimpressió s'ha de fer la conversió de format a mesura que s'escolta.
·Per les amteixes raons que en les de tipus manuscrits, aquests originals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.

Mecanografiats
·En desús, En aquest cas, l'original es presenta mecanografiat.
·Presentació habitual d'originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s'ha vist regat per la irrupció de la informàtica i les seves múltiples avantatges.
·Amb tot, encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de treball, però cada cop són menys.
·El canvi de format no presenta grans problemas, però si pèrdues de temps, i, per això , encariment del procés.

Impressos
·Aquells originals que ja han estat impressos en una anterior ocasió però dels que no es disposa de còpia digital.

Aquest és el cas habitual en obres de domini públic o en obres publicades en altres països de la mateixa àrea llingüística.

Digitalitzats
·Aquells originals elaborats amb un equip informàtic.
·Ofereixen múltiples avantatges sobre la resta d'originals i en la actualitat són els preferits doncs, en general, estalvien costos.
·Els problemes amb aquestes originals venen dels arxius de fonts utilitzades i dels formats.

Digitalitzats
·Es fan necessàries unes bones especificacions en la recepció d'aquest tipus d'originals.
·Els originals digitalitzats es poden presentar amb un gas gran diferent d'acabat:

-Originals digitalizats sense composar
-Originals digitalitzats mig compostos
-Originals digitalitzats compostos

Originals digitalitzats sense composar
·En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els diferents rangs que regeixen la composició.
·El que pretén l'autor és que les seves idees flueixin lliurement sense veure's frenades per accions que en tot cas faran millor els professionals.

Original digitalitzats mig composats
·L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició pero sense que sigui la proposa final.
·Són idees exposades per l'autor amb ajuda de la tecnologia informàtica i que necessita tractament posteior.

Originals digitalitzats composats
·En aquest cas l'original ha estat ja tractat convenientment per l'autor i presenta totes les característiques que ha de presentar un cop imprés.
·L'autor que ha tenir coneixements de composició, entèn que la seva obra no és més el contingut sino la forma en que aquests es presenta.
·Estalvia molta feïna en la fase de preimpressió, sempre que el treball estigui ben realitzat.

Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats

·Les especificacions són un conjunt de només bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al seu posterior tractament.

·.L'ús ha propiciat una unificació d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses del sector.
·Mlagrat parlar d'originals i que en l'empresa es realitzarà còpia del treball, e smolt recomenable, smepre que sigui posible, que l'autor entregui còpia de l'original i mai l'original, quedant aquest en masn del l'autor i guarit de possibles incidències.

Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats
a)Especificacions d'entrega d'originals manuscrits
·Presentarlos escrits per una sola cara.
·És fonamental presentar una escritura neta, sense ratlles ni esmenes, amb amplis amrges i generosa interlínia, fàcilment estenedor pel treballador encarregat de la digitalització.
·Fer servir formats de paper normalitzats, molt recomenable el format normalitzat DINA A4.
·Utilitzar papaers blancs o d'un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d'un color fosc.
·Presentat cada una de las pàgines numerades sobre tot si l'originals presenta el fulls solts.
·Si l'autor vol assenyalar alguna correcció en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.
·Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat (analògic: cinta, K7, digital: mp3, flv...) reproduible en els equips normals de reproducció.
·Dicció clara i audible, fàcilment entrenedora pel treballador encarregat de la digitalització.
·Exposició continuada de les idees, sense dubtes acotacions o salts.

C)Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats
·Han d'estar escrits per una sola cara.
·Fer servir un format de paper estàndar.
(El format DIN A4 (21X29,7 cm) és el més recomenat, mantenint aquest format en tot el treball.)
·El blanc dels marges ha de ser ampli (almenys dos centímetres)m i han de ser més grans els marges de cap i peu.
·El blanc de la interlínea també ha de ser generós ( a doble espai).
·Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
·Ha d'aplicar-se una sangria d'un tabulador a la primera línea de cada paràgraf.
·El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra.
·L'autor no ha d'incloure correcions a l'originals.Dificultaria la digitalització mitnçant OCR.
·L'original ha de presentar-se sense ratlles ni esmenes i amb els grafises ben contrast per a facilitar la digitalització.
D) Especificacions d'entrega d'originals impressos
·Han d'esxistir un bon contrast entre el color del text i el fons, sense traspàs de tinta ni transparèncias que entorpeixinla digitalització.
·Determinades fonst poden donar problemes en la digitalització; ha de fer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions del treball, ja que és possible que hagi que digitalitzar el text manualment.
·Ha de comprobar-se que l'original s'adaptia l'escànner, que el llibre s'obri completament i que el format sigui més petit que l'àrea d'escannejat.

Preparació d'entrega d'originals digitalitzats
·Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sòlida per al posterior tractament.
·L'ués ha propiciat una unificació d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses implicades.
-Si el textes van saganats..
-En negreta, en cursiva..

a) Especificacions relatives a aplicacions i formats
Junt amb els arxius digitals, s'ha d'entregar SEMPRE:
·Una còpia impressa escrita per una sola cara amb:
-el número de pàgina de l'última versió entregada
-el llistat d'arxius amb l'extensió corresponent
-l'aplicació o aplicacions amb que s'han creat
-la seva versió
-i entorn operatius
Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades:
·Editors de textes per defecte dels sistemes operatius:Simple Text, Text edit.
·Editors de textes professionals: Word, Wordperfect.
·Per la utilització d'aplicacions de maquetació(QuarkXPress, Pagemaker,Ventura Publicher, InDesign) l'autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.
·És recomenable que cada part de la feina es guardi com arxiu independent.
·Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre, han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes ( i en les centenes si el treball així ho requereix.)

a)Especificacions relatives al text
·Han d'estar escrits per una sola cara.
·Fan servir una configuració de pàgina estàndar.
·El blanc dels marges ha de ser ampli (almenys dos centímetres), i han de ser més grans els marges de cap i peu.
·El blanc de l'interlínea també ha de ser ampli (doble espai)
·Ha d'aparèxer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
·Són preferibles originals sense composar, a no ser que l'autor vulgui composar-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat prèviamnet amb l'empresa de preimpressió.
·El text es presentarà aliniat a l'esquerra, sense justificar i sense participació de paraules.
·No s'ha de forçar el canvi de línia ni el canvi de pàgina.
·Fan servir un sol tipus de lletra , el més estàndar posible, un sols cos i un sol estil.

Equips i aplicacions informàtiques empleats en el procés
Perifèrics d'entrada
·Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR) , que permeti la digitalització dels originals mecanografiats o d'aquells originals que estan impressos però dels que no es disposa a l'arxiu digital.

·A més, han de disposar de conexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la recepció i enviament d'originals digitalitzats.
·Un fax pot complementar l'enviament dels originals a través de les xarxes telemàtiques.
En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'audio.

Ordinadors
·Dos entorns principals:
Compatibles IBM (PC) y Macintosh (MAC).
·Els dos entorns són necessaris en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.
·En la actualitat són compatibles i, per això, és posible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, pel que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.

Fonts
·La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatius de l'ordinador (tots els ordinadors incorporen una selecció per defecte de les principals font) i que es poden adquirir o llogar externament.

Aplicacions
·Les aplicacions d'edició bàsica pròpias de cada sistema operatiu són suficients per a preparar originals digitals i els formats en que permeten guardar els documents són els més usuals.
·Entre aquest programes trobem Word Pad (PC Windows) i simple text o Text edit (Mac OSX).
·Les aplicacions d'edició profesional es troben disponibles en els dos entorn (destaquen Microsoft Word y Word Perfect.)

FORMATS DIGITALS D'ARXIUS DE TEXT
Formats oberts
·ASCII
(American Standand Code for Information Interchange)
no conté informació de tipografia o disseny

·RTF
(Rich Text Format)
conté informació de tipografia o disseny molt bàsic.

Formats específics
·Processadors de textes (el de InDesign, per exemple)
+contenen tota la informació de tipografia o disseny
+permeten exportar en EPS poscript.

Tipografia
·Poscript
·TrueType
·OpenType

L'OCR

LʼOCR: introducció

• Es tracta dʼuna de les aplicacions més comunes dels escàners.

• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a lʼordinador.• El que desitjariem en definitiva seria que lʼordinador sapiguès llegir com nosaltres.

• Doncs bé, això ho fa lʼOCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que sʼassemblin a lletres, a caracters.

• Depenén de la complexitat dʼaquest programa, entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar lʼescritura manual, mantenir el format original (columnes, fotos entre el text...) o a aplicar regles gramaticals per a augmentar la exactitud del procés de reconeixement.

• Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre «t» amb «1»,

per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.

• Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.

• Per contra, podem estalviar en lʼaspecte del color: gairebé sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits).

• Per aquest motiu a alguns escàners de corró (molt apropiats per a aquest tipus de tasques) els hi manca suport per al color.

• Si pensem una mica en el procés de escanejat que hem descrit anteriorment, ens nʼadonarem de que a lʼescanejar un texte no sʼescanejen lletres, paraules i frases, sinó senzillament els punts que les formen, una mena de fotografia del texte.

• Evidentement, això pot ser útil per a arxivar textes, però seria desitjable que poguessim agafar totes aquestes referències tan interesants però tan feixugues i incorporar-les al nostre processador de texte no com una imatge, sinó com texte editable.

LʼOCR: optimització dels recursos

• En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s’ha convertit en un punt d’interès per la societat.

• En el cas concret dels textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d’informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.

• En aquest context, poder automatitzar la introducció de caràcters evitant l’entrada per teclat, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.

El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR), així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.

• Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d’edició de text o similars.

LʼOCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters

• El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.

• Partint d’una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d’aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.

• Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:

•

El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.

•

La resolució d’aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.

•

La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.

•

La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.

Esquema bàsic dʼun algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters

• Tots els algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d’una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.

• Per tal de fer-ho es basen en 4 passos:

1. Binarització

• La major part d’algorismes d’OCR parteixen de la base d’una imatge binaria (dos colors) per tant és convenient convertir una imatge amb escala de grisos, o color, en una en blanc i negre, de tal manera que es preservin les propietats essencials de la imatge.

• Una forma de fer-ho es mitjançant l’histograma de la imatge on es mostra el nombre de píxels per cada nivell de gris que apareix a la imatge.

• Per binaritzar-la haurem de triar un llindar adequat, a partir del qual tots els píxels que no el superin es convertiran en negre i la resta en blanc.

• Mitjançant aquest procés obtenim una imatge en blanc i negre on queden clarament marcats els contorns dels caràcters i símbols que conté la imatge.

• A partir d’aquí podem aïllar les parts de la imatge que contenen text (més transicions entre blanc i negre).

2. Fragmentació o segmentació de la imatge

• Aquest és el procés més costós i necessari pel posterior reconeixement de caràcters.

• La segmentació d’una imatge implica la detecció mitjançant procediments d’etiquetat determinista o estocàstic, dels contorns o regions de la imatge, basant-se en la informació d’intensitat o informació espacial.

• Permet la descomposició d’un text en diferents entitats lògiques, que han de ser suficientment invariables, per ser independents del escriptor, i suficientment significatives pel seu reconeixement.

• No existeix un mètode genèric per du a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç per l’anàlisi d’un text.

• Tot i això les tècniques més utilitzades són variacions dels mètodes basats en projeccions lineals.

• Una de les tècniques més clàssiques i simples per imatges de nivell de gris consisteix en la determinació dels modes o agrupaments (‘clusters’) a partir de l’histograma, de tal manera que permet una classificació o llindarització dels píxels en regions homogènies.

• Existeixen altres mètodes com per exemple:

– el detector de contorns de Sobel – l’operador de Kirsch – el detector de contorn de Marr-Hildert – el detector de contorns de Canny...

3. Simplificació de les components

• Un cop aïllades les components connexes de la imatge s’haurà d’aplicar un procés de simplificació per a cada una d’elles.

• Aquest procediment consisteix en anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component, de forma que es preservi la seva tipologia.

• L’eliminació dels punts ha de seguir un esquema d’escombrats successius per tal que la imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l’original i aconseguir que no quedi deformada.

• S’ha de fer un escombrat en paral·lel, es a dir, assenyalar els píxels borrables per eliminar-los tots a la vegada.

• Aquest procés es du a terme per fer possible la classificació i reconeixement simplificant la forma de les components.

4. Comparació amb patrons

• En aquesta etapa es comparen els caràcters obtinguts anteriorment amb uns caràcters teòrics (patrons) emmagatzemats en una base de dades.

• El bon funcionament de l’OCR es basa en gran mesura en una bona definició d’aquesta etapa.

• Per dur a terme la comparació amb els diferents patrons existeixen diferents mètodes, un d’ells és el Métode de projecció, en el qual s’obtenen les projeccions verticals i horitzontals del caràcter a reconèixer i es comparen amb l’alfabet de caràcters possibles fins a trobar la màxima correspondència.

• Existeixen altres mètodes com per exemple:

– Mètodes geomètrics o estadístics – Mètodes estructurals – Mètodes Neuro-mimètics – Mètodes Markovians

– Mètodes de Zadeh.

LʼOCR: aplicacions

• Des de l’aparició dels algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters han sigut molts els àmbits que han introduït aquests processos per augmentar el rendiment dels seus i serveis i d’altres que es basen completament en aquestes tecnologies.

• A continuació es mostren tres de les moltes aplicacions més destacades que utilitzen l’OCR.

Reconeixement de textes manuscrits

• Tot i les dificultats que podem trobar a l’hora de reconèixer un text tipografiat no es poden comparar amb les que apareixen a l’hora de reconèixer un text manuscrit.

• El reconeixement d’un text manuscrit continua sent un desafiament.

• Tot i que el text es compon bàsicament de caràcters individuals, la majoria d’algorismes OCR no aconsegueixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.

• Tot i això es pot arribar a comprendre una frase quan l’hem acabat de llegir.

• Això implica una operació dels nivells morfològic, lèxic i sintàctic que s’aconsegueix mitjançant el reconeixement de la parla continua.

• Per aconseguir aquesta metodologia s’utilitzen algorismes robustos que no utilitzen segmentació prèvia ja que s’obté automàticament amb la descodificació.

Reconeixement de matrícules

• Una de les aplicacions més clares en les que es pot trobar l’OCR és el reconeixement de matrícules utilitzat en els radars.

• Aquests han de ser capaços de localitzar la matrícula d’un vehicle amb condicions d’il·luminació, perspectiva i entorn variables.

• En l’etapa de segmentació es busquen textures similars a la de una matrícula i s’aïlla l’àrea rectangular que la forma.

• Finalment, s’aplica un procés de classificació múltiple sobre el conjunt de píxels pertanyents a la matrícula proporcionant una cadena de caràcters que s’ha d’ajustar a un model conegut, el format de les matrícules.

• Si apareix algun error, es corregit.

Indexació en bases de dades

• Amb el gran augment d’informació publicada que ha tingut lloc en els últims anys cada vegada són més els mètodes que s’utilitzen per organitzar tot aquest material emmagatzemat en bases de dades.

• Un d’aquests continguts són les imatges.

• Una de les formes més corrents de buscar imatges és a partir de les metadades introduïdes manualment pels usuaris.

• Actualment han aparegut cercadors que proporcionen la possibilitat de buscar imatges mitjançant el text que apareix en elles, com el cercador DIRS (Document Image Retrieval System): mitjançant un algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters extreu el text que apareix en les imatges i l’utilitza com a metadada que podrà ser utilitzada en les cerques.

• Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d’imatges i demostra que l’OCR encara pot donar molt de si.

Digitalització dels originals
·Un cop s'ha rebut l'original
·S'ha comprovat que compleix les especificacions d'entrega
·Que és adequeat en relació amb les pautes marcades a l'ordre de treball
·S'ha fet una còpia de treball
·S'ha recollit l'operativa d'aquest procés en les fitxes corresponents...

Es procedeix a la digitalització de la còpia de l'original, ajustant aquesta al format o format especificats i en el temps previst.

Procediment general
1)S'encèn l'equip i es comprova que és l'adecuat per a la realització del treball.
2)Que te instal·lades i operatives les aplicacions que van a utilitzar-se i les fonts necessàries.
3)Que l'entorn de treball és el més adequat pel que fa a condicions de llum, soroll ambiental, etc.
4)Es posa la còpia de l'original convenientment en un atril o element auxiliar semblant que permet la seva correcta visió.
5)Wn el cas d'originals en audio es fa necessari un equip de reproducció d'audio i llurs corresponents auricul·las, que pugui reproduir en bones condicions la còpia de l'original.
6)S'obre l'aplicació
7)Es genera un document de treball asignant a l'arxiu resultant un nom convenient, tenint en compte les especificacions recollides en l'ordre de treblall.

Digitalització dels originals
Originals no digitals
Manuscrits

·Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d'interpretació.
·Atesa la peliculiaritat del format de presentació és recomenable que el teclista que està digitalitzant el text tingui la posibilitat d'accedir directament a l'autor (per telèfon, Internet..)

·Millor fins i tot, si es possible, ha de ser el propi autor qui a modus d'escoltador llegeixi l'original perquè el teclista teclegi el text amb més garanties.

Parlats
·En aquest cas es fa necessària una audició atenta
·Igual que en el cas anterior es recomenable l'accés directe del teclista amb l'autor
·Aquesta modalitat d'original fa necessari 'picar' el text primer sense realitzar la interpretació de l'original a fi i efecte de no distreure's de l'operació principal de captació
·En la recepció de l'original ja s'ha determinat prèviamnet en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles a l'empresa i si es requereix conversió de format.

Originals en forma digital
Originals digitalitzats sense composar
·En aquest cas es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s'imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.

Originals digitalitzats mig composats
·En aquest cas s'aprofita el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s'imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.

Establiment dels paràmetres tipogràfics
·Consisteix en determinar i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d'especificacions tipogràfiques la forma en que han de desposar-se els textes i altres elements complementaris (quadres,taules) de l'obra, de tal manera que aquesta senyalització serveixi de referència per conformar el text en las següents fases.

Establiment dels paràmetres tipogràfics
·Aquest procés es realitza un cop que s'ha digitalitzat l'original i s'han obtingut còpies impreses del treball sense compaginar.
·Previàment o al mateix temps que se estableix els paràmetres tipogràfics, es realitza la correcció de galardes, on s'introdueixen les modificacions que s'estimen oportunes en relació amb el continguts, l'estil i els inevitables errors gramaticals i ortogràfics que es troben en aquest fases inicals.

·Generalment aquestes especificacions han d'apareixer en un lloc visible i lògic.
·Així, les especificacions generals es presentaran a la primera pàgina de la còpia de treball en el cap, sent tambés eficaç la presentació en un full annex al treball ben unit a ell.

1. Text general
·És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l'obra.
·La seva característica principal es la llegibilitat.
·Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
·Aquesta condicionant ha de prevaldre sobre altres, atès el fi és la consecució de plaer intelectual del lector i res ha d'entopir aquesta meta.

2.Textes indicatius
·Són aquells que apareixen en la pàgina i asociats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
·Pertanyen a aquesta categoria els títols, subtítuls i foils.
·Atesa la seva funció, s'han de destacar de la resta de text pero no en excés; es tracta de proporcionar informació sense estridències, evitant la distraccions del lector que ha d'estar centrat en el text general.

3.Textes secundaris
·És aquell que apareix en l'obre sense ser el text general, complementant l'exposició desenvolupada al text general.
·Són textes secundaris: les notes, cites, índex, preus d'il·lustracions, quadres i taules.
·Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general, i, per tant, s'haurà d'inidcar convenientment .

1.Text general
Especificats de marcat dels textes secundaris
Calibrat de l'original
·Consisteix en calcular el nombre de caràcters d'un original.
·Tal dada, a més de les especificacions del disseny de l'obra (caixa de composició, disposició dels blancs, pàgines en blanc...) permetrà calcular el nombre de pàgines que tindrà l'obra d'un modus molt aproximat.

Calibrat de l'original
1.Procediments de calibrat convencional
Original mecanografia
·Un cop l'original s'ha presentat en la forma adient i s'han realitzat les còpies pernitents es procedeis al càlcul.
·Segon quin métode utilitzi es necessitarà o no un tipòmetre o linòmetre o, en la seva manaça un regle corrent i un llapis.

1.Procediments de calibrat convencional
Primer mètode
a)Es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a les que s'han d'aplicar els cálculs; pròlegs, introduccions prefaci, capítols , epílogs, bibliografies, índex..
b) Els càlculs es realitzen sobre cadascuna d'aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres o il·lustracions s'ha de descomptar l'espai que ocupen.
c)Un cop establerts les parts, s'analitzen una a una comptant els carácters i els espais..

Originals imprés
·Loriginal imprés normalment s'ha de composar amb caràcters d'espaiat proprcional i els blancs entre caràcters, entre lletres, i paraules varien per a aconseguir el justificat amb el que notablament es presenten.

Procediment:
·Es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a las que s¡han d'aplicar els càlculs: pròlegs, introduccions, perifrasis, llibres capítols, épilogs..

Descomptes
D'ilustracions, quadres o taules

Per a descomptar les dimensions d'un gravat o quadre s'han de calcular les líneas qie aquest ocupa i els blancs preceptius.
S'ha de tenir en compte que les pàgines d'arrancada , aquelles pàgines

Tipografia digital

A) Professional
Fundicions digital

B) Autor
Aplicació especialitzada

Aplicacions de creació tipogràfica : Fontlab, Fontcreator

Tipografia digital

Fonts bitmap ( herència matrius fotocomposició) Inicis
Fonts vectorials (arquitectura genuïnament digital) Actualment

Fonts Vectorials

Formes definides mitjançant linees i corves:
·Impressió independent de la resolució de dispositiu de sortida > fonts escalables

·Representació en pantalla (bitmap de pixels) mitjançant la tècnica antialiasing (suavitzar límits, inclús atorgant grisos)
a. extensió ATM
b. Sistema Operatiu

Tipografia digital:
-Postcript 1 (PS1)
-True Type (TT)
-Multiple Master (MM)
-Open Type (OT)

Postscript (PS1) Adobe
Definides per corbes Bézier (nodus i punts de control)
Primera tecnologia de font vectorial

No portable completament > versions diferents per Mac i Win

Composada per dos fitxers
1. Fitxer vectorial > impressió
2. Maleta de fitxers bitmap > pantalla

1.Fitxer vectorial
2.Font de pantalla

a.Mac > maleta de fonts amb dos o més tamanys (innecessària amb ATM)
b. Win > sense maleta

MAC
1. Font de pantalla = .bmap (implementa les dades mètriques = amplada de caràcters i parells de kern)
2. Font d'impressió = sense extensió ( en tipus professionals Adobe, AGFA...)
·definició de contorneig de la font per impressora

WINDOWS
1. Font d'impressió = .pfb
·definició del contorneig de la font per impressora
2. arxius d'informació mètrica = .afm / .pfm
·informació utilitzada per a composar la font, incloent dimensions de caràcter i espaiat entre caràcters.

Font de pantalla
·joc de caràcters bitmap (10,12,14,16,18 y 24pt)
>ampliació = font escalonada (llevat amb ATM)

·diferents sèries per fonts (bold...)
·vinculació font de pantalla amb outline font (garantitza que sèrie triada serà la impressa)

True Type (TTf)
Definides per ''splins'' (funcions de programació)
desenvolupament d'Apple (finals 80s) per a competir amb PS1
Portable complement (multiplataforma)
composada per fitxer únic (vectorial)
·Extensió .suit o .tt

(anteriorment) s'acompayava de maleta de tipus per accelerar visualització en pantalla = desfasat per ATM i potència de CPUs

PS1
·rasteritzat óptim > mateis LDP (ps)
·acceptada per tots dispositius ps
·fonts de treball per totes factories

TT
·major versatilitat multiplataforma (pc)
·fitxer únic
·rasteritzar més lent > conversió a PS
·no acceptada per tots dispositius Ps
·millor hinting > major pes en memòria (2048x2048 vs. 1000x1000)

Multiple Master (MMf)
Desenvolupaments de PS1 realitzar per Adobe.
Actualment abandonada per Adobe pel desenvolupament d'OTF.

Basat en Unicode > doble byte (65.000 caràcters) cada font adoptada forma diferent sense distorsió
·només funciona amb utilitat ATm

Open Type (otf)
Basat en Unicode > doble byte (65.000 caràcters)
·conjunt de caràcters expandit i opcions tipogràfiques avançades
Arxiu únic > font autocontenida
Total compatibilitat amb fonts TTf i PS1

Versatilitat de recursos
·Versateles reals ( no modificacions deformades per aplicació)
·Xifres clàssiques desalineades (vs. modernes alineades)
·Fraccions i ordinals
·Lligadures (especialment important per a les fonts cal·ligràfiques)
·Caràcters decoratius= generalment, integrats dins la versió cursiva, editables desde paleta de caràcters (MAC) o paleta (Indesign)
·Caràcters diferents= ideals per a capitulars
·Caràcters no llatins.

História de la tipografia

1.Roma, segle I dC
Les maiúscules
·Segle primer
Els romans tenien un alfabet a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.
·Diferents tipus d'escriptura amb les variants i estils tipográfics fonamentals.
·Imperi romà: Influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental donant-li una adequada difusió per tota l'Europa coquistada.

·Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma:
a) lletres de bronze encunyades (incrustades en incripcions tallades en la pedra).
Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esboç de la composició.
b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.
c)ja es disenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:
·Quadrara
-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra
-Auge entre segona meitat segle I i el segle III.
-En còdix de luxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.
-Mateixa alçada i amplada (semblen inscriptes en un quadrat)
-Totes les lletres deriven de formes quadrades, circulars i triangulars.
-Formes rectilínies, acabades en traços rematats amb gràcies.
-Formes simples, sense lligadures.

Rústica
Versions menys formals i més ràpides en la seva execució de les maiúscules quadrates.
-És una escriptura de maiúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports ''tous''.

Cursiva
-Diverses modalitats d'inclinació de les maiúscules.
-Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpido.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia , destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:
la columna Trajana (Roma, any 114 dC)
Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.

Les minúscules
Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decisions:
a) Un avenç
·Utilització de nous suports: el pergamí i la vitela.
·Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació,
·Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) Una conseqüència
·Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.
·Per la rapidesa de l'escriptura, l'ús de les preferències de les primeres lletres minúscules, les lletres uncials.

El tipus de lletra Uncial
·Desenvolupat pels romans en el segle IV , i després va ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII.
·Totes les lletres tenien una altura fixa, excepte la D i la H.
·Totes les lletres eren anguloses excepte l'A. D, I, H i M, que eren arrodonides.

El tipus de lletra Semiuncial
·Més tard es va elaborar un altre estil -més proper a la caixa baixa actual-, que eren les lletres Simuncials ( semiuncials)
·Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.
·Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escritura.

Minúscula carolíngia:
·Després de la decadència i la caiguda de l'Imperi Romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Aleuino de York ( professor de l'Escola de la cort d'Aachen) que desenvolupes una minúscula forma , per a usar-se com lletre de llibre en tot occident.
·Serà el disseny dels caràcters de caixa baixa (any 789dC) , assolint-se la unitat de l'escriptura europea.
·El suport de Carlomagne va servir també perquè s'intuïssin clarament jerarquies en la composició alternant l'ús d'inicials, semiuncials i minúscula carolíngia.

Lletra gòtica:
·Segle X, monestir de St, Gall (Suïsa). s'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i anglesa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i científics). En el segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més.

El paper:
·Cap a l'any 1100 dC entra a Europa- a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya- un invent ja vell en orient: el paper (Xina, any 105 dC)
·Lentament, el secret de la fabricació de paper va anar corrent per Europa, En el segle XII es fabricava en Xatabia (València) , i Fabriano va inaugurar el primer molí paperer d'Itàlia l'any 1276 dC.
·De qualsevol forma, la fabricació i l'ús del paper no va estar ben assentada fins a principis del segle XV.
·Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com <<època de les tenebres>>, i encara que culturalment l'Edat Mitjana va ser pobra, van ésser un grapat d'homes que van preservar la cultura clàssica durant molts segles.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:
·Tenent precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a línia de l'escriptura.

Textus quadrats: amb peus ròmbies creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'impremta, Així es va imprimir el primer document en occident: La Biblía de Gurenberg.

·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tota Europa.

·Littera Antiqua: cap a l'any 1400, em la mateixa Itàlia, Poggio Bacciioli va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.

·Minúscula de Niccoli: l'ambient anava propiciant cada vegada més l'aprofundiment en les tècniques manuals d'escriptura.